Arxiu d'etiquetes: Seva

Entrevista a Josep Tió, president Unió Esportiva Seva

Recordo que vaig entrar a la junta del club de futbol el 1993. Ara, amb 53 anys porto cinc temporades com a màxim responsable. Sóc nascut a Santa Eugènia de Berga on fins els 14 anys hi vaig jugar a futbol tot i ser força dolent!

Què et va portar a entrar a la UE Seva?
L’any 93 l’Ajuntament va convocar una reunió buscant nous membres per la junta del club perquè hi faltava gent i vaig decidir entrar-hi. En aquell moment hi vam entrar fins a cinc o sis persones.

Havies estat jugador del Seva?
No, sóc fill de Santa Eugènia i vaig jugar-hi com a Infantil però ho vaig deixar per treballar als 14 anys. Era força mal jugador i no tenia gaire futur. Vaig venir a casa els meus tiets d’aquí Seva a feinejar a pagès i no tenia hores per jugar a futbol. Des de sempre, però, ha estat el meu hobby.

Com recordes els primers anys a la junta del Seva?
En aquell moment el president era en Joan Gibaja, llavors va entrar en Segimon Tortadès, que va ser president durant un any. Així es va decidir, ajudaria arrancar el primer any. Llavors en Joan va tornar a ser el president. Desprès de 25 anys va decidir deixar-ho per qüestions familiars.

I el vas succeir en el càrrec.
Es va celebrar una assemblea a Cal pastor i com que era el vicepresident, per mutu acord vaig passar a ser el president del club. D’això ja fa quatre anys i mig.

Com valores aquest temps com a president?
En l’apartat esportiu com és habitual entre pujades baixades de categories. Amb la junta, molt ben avinguts. Actualment som 12 membres

Una part esportiva que compta amb un bon grapat d’equips!
Una dotzena, més l’Escoleta. L’equip amb el qual comencen amb quatre, cinc anys tot i que amb tres ja es pot començar a fer alguna cosa. Tenim: un equip pre-benjami, dos benjamins, dos alevins, infantil, cadet i 4a catalana. Llavors tenim tres equips femenins: infantil-cadet, cadet-juvenil i senior.

Totes noies de Seva?
Lamentablement el poble és una mica petit per poder disposar de prous jugadores per formar tots els equips femenins i per aquest motiu n’hi ha alguna de fora. Hi ha altres pobles del voltant que no en tenen. Costa moltíssim poder-ne tenir de complerts. No hi suficients equips femenins a Osona i s’ha d’anar a jugar a fora, el Bages, Maresme.

I com van les diferents equips en les seves respectives competicions?
Els femenins molt bé. I els masculins, la 4a catalana en tercera posició de la classificació després de baixar de tercera l’any passat. El cadet i l’infantil poden millorar tot i que els equips són força ajustats amb tan sols 12 o 13 jugadors, igual que l’infantil. Alevins, benjamins i pre-benjamins van bé.

Els jugadors i jugadores són i continuen jugant a Seva?
En categories inferiors sí, pel que fa a 4a catalana n’hi ha que marxen a d’altres clubs més grans com el Tona, el Manlleu, entre d’altres. Ens sap greu que marxin però si tenen la oportunitat de fer alguna cosa que ho aprofitin. Sinó els va bé sempre poden tornar al Seva.

Pel que fa al camp de futbol, ara heu estrenat la gespa artificial, oi?
L’any 1997, que ja era a la junta, es va decidir posar gespa natural. Gràcies a establiments, comerços empreses i el suport de l’Ajuntament es va acabar posant  gespa natural al camp de sorra. Llavors amb quatre equips el camp estava molt maco i anava molt bé. Però arribant als 12 equips, com som ara, el camp es fa molt malbé sobretot en plena temporada a finals de tardor i hivern que s’agreujava amb les inclemències del temps.

Motius prou importants per canviar a gespa artificial.
Tot i l’esforç econòmic que ha suposat, finalment s’ha aconseguit poder posar la gespa artificial. Per jugar a futbol millor la natural però econòmicament i per sostenibilitat, molt millor l’artificial.

La inauguració del nou parterre es va haver de cancel·lar el 30 de novembre.
Va fer mal temps i vam haver de suspendre-la. Ara tenim previst fer la inauguració i la presentació dels equips a finals d’aquest mes de gener. Ja informarem convenientment, també des del web del club. Preferíem esperar a ben passades les festes de Nadal.

Com és la implicació dels veïns amb la UE Seva?
Estem molt contents perquè som dels pobles que tenim més públic quan juguem a casa. Evidentment ens agradaria que fossin molts més però entenem que el temsp no acompanya gaire a venir al camp.

I els familiars dels jugadors?
Pel que fa als pares i familiars dels jugadors, millor que mai. Abans quan es jugava a fora rem els del club els que portàvem els nens amb els nostres propis cotxes. Actualment això ja no passa. Els pares porten els seus fills allà on calgui anar a jugar.

Un municipi i dos clubs, UE Seva i CFSM Balenyà. Com ho veieu des del Seva?
Sense cap problema. El únic inconvenient és que si fóssim un sol club segurament ens costaria menys formar equips com ens trobem les dues entitats, actualment. Pel que fa als enfrontaments, mai hi ha hagut cap problema.

La rivalitat en el futbol sempre i és present però actualment es lluita molt fermament contra la violència física i verbal en els camps. Com ho viviu?
Frenem totes les actituds impròpies que podem tot i que no podem resoldre-les totes com desitjaríem. Per sort, ha millorat molt respecte a la violència que es veia anys enrere.

L’any que ve hi ha eleccions a la junta. T’hi presentaràs com a candidat per repetir en la presidència de la UE Seva?
No ho tinc planejat encara. Estic molt content i orgullós amb la junta actual. Anem fent dia a dia i ja decidirem quan toqui. Les eleccions seran a final de temporada, queda temps per pensar-hi.

Entrevista publicada a la revista La Finestra número 21 de gener-febrer 2015

Foto: Josep Antoni Vallbona

Anuncis

Entrevista a Oriol Puigrodon, gimnasta artístic

Visc a Seva, tinc 14 anys i vaig aconseguir dues medalles en quedar tercer en general i barra fixa en el Campionat d’Espanya Individual que es va fer a principis de juliol a Valladolid. M’agrada molt jugar a futbol!

Com valores la tercera posició general i en barra obtingudes al Campionat espanyol?
Era el primer any que feia el Nivell 4 i no m’ho esperava. N’hi havia que eren molt bons i em costava fer els exercicis. Vaig intentar-ho fer el màxim bé que vaig poder i em va sortir tot bé.

Aquets eren els teus objectius a assolir a Valladolid?
No, anava a quedar entre els 10 primers classificats perquè era el primer cop en aquest nivell. L’any passat en el nivell inferior ja vaig aconseguir quedar tercer en barra fixa.

I com has viscut aquesta competició?
Hi he fet molts amics. Érem 35 esportistes en el meu nivell de diferents llocs d’Espanya i parlàvem molt, ens ajudàvem i ens desitjàvem sort en els exercicis.

I després dels bons resultats obtinguts al campionat d’Espanya, ara passes a l’europeu?
No amb el Nivell quatre. Fins d’aquí un parell d’anys que no arribi al Nivell 9 no passaré a participar a Europa si els resultats ho permeten.

Poltre d’arcs, anelles, salt sobre cavall, terra, barra fixa i paral·leles. Quin aparell és el que teu preferit?
Em quedo amb tres: terra, salt i barra fixa. I el que menys m’agrada és el poltre d’arcs. Encara que vull acabar dominant-los tots igual de bé.

Que et va portar a practicar gimnàstica artística?
Abans jugava a futbol i una amiga d’aquí Seva que feia gimnàs em va dir que en Gervasi Deferr anava a fer d’entrenador per un parell de dies el Club Gimnàstic Osona de Vic. Em va dir per anar-ho a provar així ho vaig fer. Em va agradar i vaig deixar el futbol. No ho volia deixar però crec que sempre sóc a temps de tornar a jugar-hi.

I quan fa que ets gimnasta artístic?
Des de fa quatre anys. Els inicis van costar però ja està superat.

Un esport molt disciplinari, oi?
Al principi no tant perquè no fas tantes hores i n’estàs aprenent però ara ja collen més. Els entrenadors i companys t’ajuden i t’ensenyen a superar les pors.

Actualment quina ha estat la teva dinàmica d’entrenament?

He fet 21 hores al llarg de 6 dies a la setmana. Hi ha dies que fins a quarts de 10 del vespre no arribo a casa. I a més,  ho compagino amb els estudis a l’Institut de Taradell. Per la propera temporada passaré a fer 32 hores d’entrenament a la setmana per pujar de nivell.

A quin nivell passaràs?
El meu entrenador, en Juan Anguita, vol que pugi a Nivell 8 ja que al 5, 6, i 7 no hi puc ser-hi per edat.

Com és la relació amb el teu entrenador?
Molt bona, d’amistat. Tot i que em tingut enganxades. El dia abans del campionat d’Espanya, en Juan em va dir de sortir amb doble mortal. Li vaig dir que no perquè l’havia entrenat poc i tenia por de no poder-la fer i lesionar-me. Ho vam parlar i al final la vaig fer i va sortir bé. Havia agafat por a aquest exercici per lesions anteriors en escalfaments de competicions però al final va acabar bé, em va donar el tercer lloc.

Creus que l’entrenador va fer ben fet pressionar-te perquè fessis aquest exercici?
Sí. Al principi quan t’ho diu t’enfades perquè no vols fer-lo i et passen les ganes d’entrenar. Però quan ho fas i guanyes, te’n donés compte que ho has de fer. Si l’entrenador et diu que ho facis és perquè pots i no perquè et puguis fer mal.

Tens por a lesionar-te?
No n’he tingut mai cap! No m’he trencat mai, bé excepte un dit una vegada abans d’una competició.

I la propera temporada quan la comences?
Després de fer un estage a França un parell de setmanes, a principis de setembre iniciem els entrenaments regulars al Club Osona al mateix moment que les classes a l’institut.

I pel que fa a les competicions?
Les primeres catalanes solen ser després de quatre mesos d’iniciar els entrenaments per poder estar físicament a punt. I després cada dos mesos hi ha campionat. En total tres de catalans més la final catalana i per acabar el d’Espanya a final de temporada. Per participar en l’estatal, els nois, hem d’haver participat en dos campionats de Catalunya.

Hi veus diferència entre les competicions catalanes i les espanyoles?
Els entrenadors d’aquí estan més tranquils. A nivell espanyol, per exemple, els del País Basc criden i renyen molt als seus gimnastes.

Creus que la gimnàstica artística està prou reconeguda?
En països com Xina, Japó, Corea del Sud, Romania o Itàlia hi ha més reconeixement. Aquí en falta! En el meu club som uns deu o onze nois; mentre que al País Basc o Canàries tenien 25 nens que anaven al campionat espanyol.

Que fa que no s’hi apunti més gent a practicar-ne?
Molta gent té por de fer-se mal, és molt sacrificat i en canvi el futbol o el bàsquet són  més fàcils i requereixen menys sacrifici.

Ets de Seva de tota la vida, quin és l’indret del poble que més t’agrada?
El camp de futbol! A l’estiu s’hi pot jugar molt bé perquè no hi ha ningú.

Entrevista publicada a la revista La Finestra número 19 de setembre-octubre 2014

Foto: Josep Antoni Vallbona

Entrevista a Josep Albert Garcia, egiptòleg

Em dedico a l’egiptologia com a hobbie i faig conferencies, programes de televisió i de radio. Tot plegat per divulgar els coneixements que he anat adquirint amb el meus viatges d’estudi i investigació a Egipte, des de fa 28 anys! Soc membre de la Acadèmia Mundial de les Ciències, Membre de la Asociación Hispano Egípcia, Col·laborador del Museu Egipci d’antiguitats del Caire, entre d’altres. Vaig néixer a Barcelona però des del 2003 visc a la urbanització de Can Garriga.

Com definiries l’egiptologia?
És estrictament la part de la història que estudia l’antic Egipte. Per poder-m’hi dedicar vaig haver d’estudiar història a la Universitat Autònoma de Barcelona i especialitzar-me en egiptologia que és el que a mi m’interessava.

T’agradava la història d’Egipte des de petit?
Va ser després de casar-me que van fer un creuer visitant Alexandria i El Caire i vaig quedar tan impactat amb les piràmides de Giza que vaig dir-me que hi hauria de tornar. I així ho vaig fer. Ara viatjo a Egipte un parell de cops l’any!

En quina part de la història egípcia antiga està especialitzat?
El què més m’interessa i estudio és  el Imperi nou que va de la divuitena a la vintena dinastia. L’imperi nou que va del 1550 al 1069 abans de Crist, conegut, principalment, per ser les dels faraons Akenaton, Nefertiti, Tutankamon, Horemhep, Seti, i Ramsès II, entre molts d’altres.

Per què aquest període de gairebé 400 anys?
Perquè és el punt àlgid de la història de l’antic Egipte. Sobretot la divuitena dinastia que va ser l’època daurada, d’esplendor, de riquesa, de vellesa de la perfecció en els gravats, pintures, estàtues. I va ser quan va sorgir la primera religió monoteista de la història.

Som conscients del que va representar els més de 3.000 anys de l’antic Egipte?
Ho explico en els programes de ràdio i televisió en els quals participo. Molt poc temps després de al inici de la primera dinastia, els egipcis van conèixer de cop l’agricultura, les matemàtiques, la geometria, l’astronomia, la medicina, la arquitectura i la enginyeria avançada. No hi ha cap altra civilització en el mon que hagi tingut aquest coneixement amb tan poc tems.

Queda molt per saber de l’antic Egipte.
Molt. Hi ha molts misteris per resoldre i d’altres que creiem que ja havien estat resolts i que a causa del descobriment d’una nova antiguitat s’ha de replantejar el que es pensava que ja estava resolt. És per tots aquests misteris per resoldre que m’apassiona la història egípcia.

S’està aconseguint corregir errors sobre la història d’Egipte que va introduir el cinema com la dels esclaus per construir les piràmides?
Efectivament s’està aconseguint. Les persones que estan interessades en l’Egipte clàssic, saben que en les construccions sagrades no hi podien treballar esclaus perquè eren impurs. Era un privilegi pels ciutadans treballar-hi i ho feien durant les crescudes del Nil, quan no podien conrear els camps. El faraó els assegurava la feina i els alimentava alhora que a la seva família. Els esclaus els tenien per altres feines.

Quins llibres recomanaries a algú que es vulgui introduir en la història egípcia?
Li recomanaria l’abecedari que ens ha servit a tots, ‘Sinuhé, l’egipci’ de Mika Waltari tot i ser una novel·la històrica. Per aprofundir una mica més, qualsevol llibre de la divuitena dinastia. I un tercer que no es poden perdre, ‘El misteri d’Orió’ de Robert Bauval.

Viatges un parell de cops l’any a Egipte amb diferents grups per conèixer les meravelles monumentals del país. Quins indrets són indispensables de visitar?
Qui visiti Egipte ha d’anar a Dendera i Abydos, construït per Seti, pare de Ramsès II. Per mi un dels temples més macos del país. Com a lloc curós Abu Simbel, a l’extrem sud gairebé tocant al Sudan. Temple construït també per Ramsès II. La llum hi entra en el dia del naixement del faraó i el dia de la seva coronació. Una perfecció! I l’imprescindible visita a l’antiga Tebes, sota la moderna ciutat de Luxor. Hi trobarem els temples de Karnak, Luxor i Ramessum a més de la vall dels reis i de les reines.

T’agradaria viure-hi?
M’agradaria comprar-m’hi una caseta i passar-hi temporades de tres mesos. Hauria de ser a l’antiga Tebes.

I tornant a casa, què us va portar a venir a viure a Can Garriga?
Fa una bona colla d’anys veníem a El Muntanyà a celebrar la Castanyada amb amics. La zona m’encantava i em va captivar per ser un lloc de contacte directe amb la més pura naturalesa con es el parc del Montseny així com la seva gent amb un nivell cultural i cívic que no trobes en d’altres llocs i vam decidir traslladar-nos-hi.

El millor de viure a Can Garriga és?
Sobretot, sobretot, la pau i la tranquil·litat i un factor molt important els veïns que hi ha, ningú es posa amb ningú, molta educació i cadascú a casa seva, sense xafarderies. Can Garriga em recorda a Suïssa pel seu tipus de cases blanques i pissarra.

Entrevista publicada a la revista La Finestra número 18 de juliol-agost 2014

Foto: cienciayespiritu.com