Arxiu d'etiquetes: gimnasta

Entrevista a Oriol Puigrodon, gimnasta artístic

Visc a Seva, tinc 14 anys i vaig aconseguir dues medalles en quedar tercer en general i barra fixa en el Campionat d’Espanya Individual que es va fer a principis de juliol a Valladolid. M’agrada molt jugar a futbol!

Com valores la tercera posició general i en barra obtingudes al Campionat espanyol?
Era el primer any que feia el Nivell 4 i no m’ho esperava. N’hi havia que eren molt bons i em costava fer els exercicis. Vaig intentar-ho fer el màxim bé que vaig poder i em va sortir tot bé.

Aquets eren els teus objectius a assolir a Valladolid?
No, anava a quedar entre els 10 primers classificats perquè era el primer cop en aquest nivell. L’any passat en el nivell inferior ja vaig aconseguir quedar tercer en barra fixa.

I com has viscut aquesta competició?
Hi he fet molts amics. Érem 35 esportistes en el meu nivell de diferents llocs d’Espanya i parlàvem molt, ens ajudàvem i ens desitjàvem sort en els exercicis.

I després dels bons resultats obtinguts al campionat d’Espanya, ara passes a l’europeu?
No amb el Nivell quatre. Fins d’aquí un parell d’anys que no arribi al Nivell 9 no passaré a participar a Europa si els resultats ho permeten.

Poltre d’arcs, anelles, salt sobre cavall, terra, barra fixa i paral·leles. Quin aparell és el que teu preferit?
Em quedo amb tres: terra, salt i barra fixa. I el que menys m’agrada és el poltre d’arcs. Encara que vull acabar dominant-los tots igual de bé.

Que et va portar a practicar gimnàstica artística?
Abans jugava a futbol i una amiga d’aquí Seva que feia gimnàs em va dir que en Gervasi Deferr anava a fer d’entrenador per un parell de dies el Club Gimnàstic Osona de Vic. Em va dir per anar-ho a provar així ho vaig fer. Em va agradar i vaig deixar el futbol. No ho volia deixar però crec que sempre sóc a temps de tornar a jugar-hi.

I quan fa que ets gimnasta artístic?
Des de fa quatre anys. Els inicis van costar però ja està superat.

Un esport molt disciplinari, oi?
Al principi no tant perquè no fas tantes hores i n’estàs aprenent però ara ja collen més. Els entrenadors i companys t’ajuden i t’ensenyen a superar les pors.

Actualment quina ha estat la teva dinàmica d’entrenament?

He fet 21 hores al llarg de 6 dies a la setmana. Hi ha dies que fins a quarts de 10 del vespre no arribo a casa. I a més,  ho compagino amb els estudis a l’Institut de Taradell. Per la propera temporada passaré a fer 32 hores d’entrenament a la setmana per pujar de nivell.

A quin nivell passaràs?
El meu entrenador, en Juan Anguita, vol que pugi a Nivell 8 ja que al 5, 6, i 7 no hi puc ser-hi per edat.

Com és la relació amb el teu entrenador?
Molt bona, d’amistat. Tot i que em tingut enganxades. El dia abans del campionat d’Espanya, en Juan em va dir de sortir amb doble mortal. Li vaig dir que no perquè l’havia entrenat poc i tenia por de no poder-la fer i lesionar-me. Ho vam parlar i al final la vaig fer i va sortir bé. Havia agafat por a aquest exercici per lesions anteriors en escalfaments de competicions però al final va acabar bé, em va donar el tercer lloc.

Creus que l’entrenador va fer ben fet pressionar-te perquè fessis aquest exercici?
Sí. Al principi quan t’ho diu t’enfades perquè no vols fer-lo i et passen les ganes d’entrenar. Però quan ho fas i guanyes, te’n donés compte que ho has de fer. Si l’entrenador et diu que ho facis és perquè pots i no perquè et puguis fer mal.

Tens por a lesionar-te?
No n’he tingut mai cap! No m’he trencat mai, bé excepte un dit una vegada abans d’una competició.

I la propera temporada quan la comences?
Després de fer un estage a França un parell de setmanes, a principis de setembre iniciem els entrenaments regulars al Club Osona al mateix moment que les classes a l’institut.

I pel que fa a les competicions?
Les primeres catalanes solen ser després de quatre mesos d’iniciar els entrenaments per poder estar físicament a punt. I després cada dos mesos hi ha campionat. En total tres de catalans més la final catalana i per acabar el d’Espanya a final de temporada. Per participar en l’estatal, els nois, hem d’haver participat en dos campionats de Catalunya.

Hi veus diferència entre les competicions catalanes i les espanyoles?
Els entrenadors d’aquí estan més tranquils. A nivell espanyol, per exemple, els del País Basc criden i renyen molt als seus gimnastes.

Creus que la gimnàstica artística està prou reconeguda?
En països com Xina, Japó, Corea del Sud, Romania o Itàlia hi ha més reconeixement. Aquí en falta! En el meu club som uns deu o onze nois; mentre que al País Basc o Canàries tenien 25 nens que anaven al campionat espanyol.

Que fa que no s’hi apunti més gent a practicar-ne?
Molta gent té por de fer-se mal, és molt sacrificat i en canvi el futbol o el bàsquet són  més fàcils i requereixen menys sacrifici.

Ets de Seva de tota la vida, quin és l’indret del poble que més t’agrada?
El camp de futbol! A l’estiu s’hi pot jugar molt bé perquè no hi ha ningú.

Entrevista publicada a la revista La Finestra número 19 de setembre-octubre 2014

Foto: Josep Antoni Vallbona