Arxiu de la categoria: Paraules

Paradigma de l’aigua freda

Un grup de científics va tancar cinc micos en una gàbia, al centre i van col·locar una escala i, al capdamunt, uns quants plàtans. Quan un dels micos pujava l’escala per agafar els plàtans els científics llançaven un raig d’aigua freda sobre els que es quedaven a terra.

Passat algun temps, els micos van aprendre la relació entre l’escala i l’aigua, de manera que quan un mico anava a pujar l’escala, els altres l’apallissaven. Després d’haver repetit diverses vegades l’experiència, cap mico gosava pujar l’escala, malgrat la temptació dels plàtans.

Llavors, els científics van substituir un dels micos per un altre de nou. El primer que va fer el mico novell, res més veure els plàtans, va ser pujar l’escala. Els altres, ràpidament, el van fer baixar i el va apallissar abans que els llancessin aigua freda sobre ells. Després d’algunes pallisses, el nou integrant del grup mai més va pujar per l’escala.

Un segon mico va ser substituït, i va passar el mateix amb el que va entrar en el seu lloc. El primer substituït va participar amb especial entusiasme en la pallissa al nou.

Un tercer va ser canviat, i es va repetir el succés.

El quart, i finalment el cinquè dels micos originals van ser substituïts també per altres de nous.

Els científics es van quedar amb un grup de cinc micos que, tot i no haver rebut mai una dutxa d’aigua freda, continuaven apallissant a aquell que intentava arribar fins als plàtans.

Si fos possible preguntar a algun d’ells per què pegaven amb tantes ganes al que pujava a pels plàtans, amb certesa aquesta seria la resposta:

«No ho sé. Aquí, les coses sempre s’han fet així »

Anuncis