Entrevista a Josep Mauri, president de la COPROSE de S.M. Balenyà

Fa 70 anys que vaig néixer a la Casanova del Feu, que pertany al terme municipal de Malla. Em sento alliberat i feliç amb la consolidació de l’EMD de Balenyà després del disgust d’haver perdut la segregació el 1993. Vaig ser el el president de la Comissió Promotora per  la Segregació de Balenyà (COPROSE) creada el 1989 i ara jubilat.

Molts veïns t’han vist involucrat amb el poble, fins i tot, ara que ja estàs jubiliat però segur que molts es pregunten quina és la teva professió, on has treballat?
De professió, comptable. Vaig fer oposicions per entrar a la Banca que vaig guanyar, encara que no vaig exercir perquè em va sortir feina al mateix moment  al despatx de Corredors de Comerç a Vic. Posteriorment, els Corredors de Comerç, fedatari públic on era apoderat, van ser absorbits pels Notaris, i llavors vaig entrar al despatx d’Estudi Notarial a Barcelona. En aquest despatx hi havia cinc notaris i 30 empleats, on exercia com a Oficial de primera comptable. Em vaig jubilar l’any 2009.

El passat 7 de febrer es va constituir oficialment l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de S.M. Balenyà. Quin és el  sentiment o sensació que t’ha quedat després d’haver-ho aconseguit?  
És un sentiment d’alliberament, de felicitat i d’alegria pel disgust que vàrem tenir quan després de tants anys de feina i promeses per part de la Generalitat en que l’expedient de segregació de quatre municipis es resoldria favorablement, ja que complia pràcticament amb tots els requisits legals.

Creus que les coses canviaran molt a partir d’ara amb l’EMD? Seran canvis evidents?
Jo crec que sí, però hem de tenir una mica de paciència. És molta feina administrativa entre d’altres, que hauran de començar a fer la Junta Gestora i que no és gens fàcil. Els canvis segur que seran tant evidents que ni ens ho creurem.

En que creus que hauria de treballar primerament  la Junta Gestora?
Primer adequar bé l’Ajuntament al Casal per treballar còmodes,  tenir totes les coses en el seu lloc, i poder atendre correctament als veïns i entitats del poble. També és crucial fer els traspassos de bens, impostos i de les competències que ens corresponen.

Creus que L‘EMD és un primer pas per arribar a ser un municipi de ple dret?  Creus que és possible?
L’EMD  no és el primer pas, sinó el penúltim. L’Últim seria confeccionar un nou expedient de segregació. Ara amb les normes que hi ha, no seria possible, ja que no arribem a 2.000 habitants i la distància que hi ha fins a Seva, crec que és menys de 4 quilòmetres. Tot i què, aquesta última norma, mirant la Llei amb lupa i llegint molt bé la lletra petita, es podria no tenir en compte.

De totes maneres, si l’Ajuntament de Seva, del color que sigui, ho fa bé, i els tractes són justos, potser no tindríem ganes de separar-nos. Si el Govern de Madrid hagués reconegut la singularitat de Catalunya, potser ara tampoc tindríem  ganes de separar-nos. Si hi ha hagut desavinences, sempre han sigut amb la política de l’Ajuntament que hi va haver fins l’any  2011, i no  amb la gent de Seva que  son veïns, companys, amics i molt bona gent. Crec que amb l’EMD, hi sortirem guanyant tots.

Et presentaràs per ser president de L‘EMD?
No m’ha passat ni pel cap. Hem de donar pas a d’altres persones, siguin de l’edat que siguin, però el jovent hi té molt a fer. Els hem de donar l’oportunitat,  ja que han demostrat que en saben i són capaços.

Que et sembla que La teva filla  Mercè  formi part de La junta gestora de L‘EMD?
Ella tenia ganes d’ajudar i fer quelcom pel poble. Va ser completament una decisió d’ella i em va semblar molt bé.

Va ser un dels fundadors de la COPROSE.  Com explicaries per aquells joves que no ho van viure o nous veïns del poble el  per què  es va crear i què va aconseguir?
Els diria que va ser una moguda molt important del poble. Per les grans mancances que patíem en aquell temps, ens vàrem ajuntar totes les Entitats del poble per mirar de posar-hi remei, i en una reunió conjunta, es va decidir intentar crear un nou municipi. D’aquí en va sortir COPROSE i jo elegit president.

Els detalls de la feina són tant immensos que n’hi hauria per fer un llibre. L’Expedient de Segregació afectava a quatre municipis i per tant eren quatre expedients  agrupats en un de sol. Tota la documentació annexa a l’expedient, omple quasi un armari sencer.

Com a conseqüència de l’expedient, La Generalitat va veure la necessitat que el poble s’havia d’agrupar i va dictaminar agrupar una part dels municipis dels Hostalets de Balenyà i d’El Brull a Seva. Els de Malla no ho volien, i se’ls va respectar tant per part de la Generalitat com per part nostre. Sense l’expedient de segregació, encara estaríem igual, un poble repartit en quatre municipis.

És  molt positiu que ara tinguem tots els informes que es van emetre llavors per la Generalitat,  favorables a la segregació, encara que després i per motius “polítics” es va denegar.  Després d’això,  vàrem recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que emparant-se en l’acord de la Generalitat, va emetre sentència en  contra, però indicant al Govern que “s’havia de resoldre aquest problema”, i posant com a exemple, la creació d’una  EMD.

Com veus el poble actualment?
El poble ha anat guanyant poc a poc en equipaments, encara que amb  més de 35 anys de democràcia, i si ho comparem amb qualsevol altre poble de Catalunya, hi manquen moltes coses. La gent  que ha vingut de fora a viure-hi , s’han integrat i entregat  completament, participant i ajudant a les moltes entitats que tenim. És un poble actiu, viu, amb molt bona gent i amb ganes de fer coses.

I com el vius?
Ara com a jubilat, vull descansar de tot, i gairebé no participo en res, només col·laborant puntualment si m’ho demanen. Estic a casa molt bé i ben cuidat per la Pilar, qui em va ajudar molt en les tasques de la segregació.

Què li falta a Balenyà  i què  li sobra?
Faltaria un local on totes les entitats hi tinguessin les seves coses; El Casal no les pot enquibir a totes, i menys ara que hi ha l’Ajuntament.  A la llarga i quan es pugui, també  haurà de tenir el seu local propi. Els membres de l’Ajuntament, hauran de fer balanç de totes les coses que falten, que són moltes, i treballar per aconseguir-les. Ara no les puc enumerar  per no allargar-me més, i ser pesat.

Sant Miquet de Balenyà, Balenyà estació, Balenyà …?
Si fos possible oficialment  Balenyà.

Entrevista publicada a la revista La Finestra número 22 de març-abril 2015

Foto: Josep Antoni Vallbona

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s