Entrevista a Raimon Pericas, físic nuclear

Amb 36 anys estic a punt d’acabar la tesi doctoral en enginyeria nuclear a més treballo com a professor universitari i en una empresa americana de software. Tot hi viatjar per arreu del món i viure fora, tornar a casa, sempre és, retornar a Balenyà!

Físic nuclear? Els nens pensen en ser bombers, pilots, metges…
M’hagués agradat ser pilot d’avions però se’m donava bé la física, els números i les matemàtiques i considero que sí una cosa se’t dóna bé, aprofita-ho.

Sí, però a més, professor universitari?
Com que la investigació està molt fotuda, els que estem fent tesi ens hem de guanyar les garrofes d’una altra manera i el que surt més a compte és donar classes. I és per això que dono classes des de fa set anys a la Universitat de Vic (UVic) i a la Politècnica de Catalunya (UPC) a Barcelona. És un peatge que m’agrada tot i que no m’apassiona.

Quines classes hi fas?
A la UVic energia i medi ambient, física i tecnologia energètica i a la UPC faig classes al màster d’enginyeria nuclear.

I per si això fos poc, també treballes per una empresa privada.
Mentre estic fent la tesi estic evolucionant un programa, l’empresa que vent aquest programa es va fixar en mi i també em va contractar. És a dir, tinc triple dedicació, treballo a la UVic, a la UPC i en aquesta empresa americana.

T’agrada treballar-hi?
Treballar per aquests americans ja és en si l’objectiu de la tesi. La gràcia que té treballar per aquesta empresa és que ben el programa a molts països i jo sóc la persona que va a les universitats d’aquests països a explicar com va el programa que he ajudat a millorar. He tingut la sort de donar classes a la Xina, a la Universitat de la Índia, la de Corea, Sud-àfrica, un parell dels Estats Units, Polònia, Itàlia. Tot plegat per explicar com funciona aquest programa que en part he fet servir per la tesi.

Per a què serveix aquest programa informàtic?
Dins l’enginyeria nuclear simula l’estat d’un reactor nuclear per conèixer diferents escenaris com en el cas d’accidents nuclears. Quan va passar el de Fukushima amb el programa vaig fer unes prediccions dels nuclis dels reactors que en alguns moments van resultar certes.

I la tesi tens previst acabar-la aviat?
Sí Déu vol, després de vuit anys perquè he estat fent d’altres coses, a finals d’aquest any o gener de l’any que ve ja hauré acabat la tesi sobre el canvi de paràmetres conservadors de seguretat nuclear per una major producció nuclear i aprofitament del combustible nuclear.

Per qüestions de feina, has tingut la oportunitat de viatjar i viure a diferents llocs del món. Ara, però, on vius?
Visc a Taradell però estic molt de temps a Balenyà per qüestions familiars.

Per tant, mantens molta relació amb el poble.
Tots els que som de Balenyà té aquell punt que ens agrada molt. No conec a ningú que sigui de Balenyà però no hi visqui, que se’n senti molt atret. Seva és més maco que Balenyà. Tenim la carretera pel mig, urbanísticament està fatal, però tothom que és de Balenyà sempre acaba tenint un no sé què del poble. Penso que és per haver estat tant de temps sense ser poble, tens un sentit com més reivindicatiu. Relacionat amb aquest moviment nacionalista d’alguna manera la gent que és de Balenyà el té incorporat.

Així debies rebre amb satisfacció l’aprovació d’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Balenyà?
Em va fer molta il·lusió! Sobretot, perquè amb l’Eric Vila som amics des de la infància i sé que ell ho ha lluitat molt. Conjuntament amb d’altra gent, però la seva figura és clau. Me n’alegro per ell, pel seu pare i gent de la seva mateixa quinta. Recordo aquell plànol de les quatre parts municipals que s’ajuntaven per formar Balenyà a la biblioteca i ara s’ha arribat a un nou punt. Hi ha gent que ha lluitat molt per aconseguir-ho.

Però tu també has participat en fer de Balenyà el poble que és, oi?
Jo, per exemple, vaig ajudar en fundar el club de futbol tot i que no en sé però mi vaig apuntar perquè sabia que això faria un caliu de poble. Ara hi ha gent que se sent identificada amb Balenyà pel futbol. La farmàcia o el camp de futbol haurien de ser de tota la vida no de fa tant poc temps. Sento que amb l’EMD anirem més bé.

Coneixes el poble sobradament perquè ets el fill de l’anterior cartera. Fins i tot tu havies repartit cartes.
I tant! Vaig està fent substitucions de vacances de la meva mare i quan estudiava tenia contracte amb la Caixa de Manlleu per repartir la seva correspondència. Així em coneixia molt bé els carrers i les cases del poble. Hi havia cases que semblava que no hi havia ningú i tant bon punt havies deixat la carta i marxaves senties com obrien la porta per agafar-la. I al contrari, n’hi havia que encara tenien les cartes de la darrera vegada. Recordo molt que feia el repartiment amb monopatí perquè m’agradava molt. Els veïns li deien a la meva mare. Era una bona manera per guanyar temps!

Éreu tota una colla de nois que us agradava això d’anar amb monopatí. Per vosaltres debia ser un gran esdeveniment que instal·lessin la rampa?
Recordo que érem set o vuit que ens agradava anar amb monopatí; els dos germans Luengo, l’Òscar Colom, en Ferri, l’Eric, en Quim Blancafort, jo… i recordo quan la van portar que com sempre en aquest poble, si portaven una rampa, n’havien de portar dues. Com arar és el cas dels camps de futbol, dos. Primer van portar la de Seva i si no m’equivoco el cap de setmana següent van portar la de Balenyà. Esperàvem amb monopatí a La Manduca el camió que la duia i el vam escortar fins al darrera de la plaça de l’Església on la van instal·lar per primer cop. Per nosaltres va ser un gran moment i una gran idea per qui va decidir adquirir-la. Llavors la van traslladar i finalment treure. Una llàstima perquè actualment hi ha molts pobles que disposen d’aquests tipus d’instal·lacions per ‘skaters’.

Per cert, m’han explicat l’anècdota que a la rampa s’hi va pintar el nom de l’Eric i que seguidament es va modificar pel teu cognom, Pericas. Hi vas tenir res a veure?
Ho recordo perquè hi era quan es va fer però jo no vaig ser el braç executor i no recordo qui era. Potser en vaig ser d’ideòleg. Vam respectar la rampa un mes però llavors ja la vam començar a pintar com ho estaven totes les de la comarca.

Aquesta instal·lació va servir per fer molta més vida pel poble?
Gràcies a la rampa gaudíem més al carrer i del poble. Recordo que sempre hi havia gent a les grades, hi havia el grup d’esplai, pastorets Potser és un record d’infància però abans es feien moltes coses el poble i s’havien perdut. Ara sembla que es recuperen. Fa tres anys no hi era tot això ni el futbol! Ara sembla que s’està tornant a recuperar gràcies a activitats com la caminada o les activitats amb bicis.

Hi participes actualment en les activitats que es fan a Balenyà?
Procuro, quan puc, participar en les activitats que es fan al poble. Aquí hi ha molta activitat ciclista. En Melcior Mauri és de Balenyà, tot un campió. Hauríem de tenir un club de ciclisme guapo.

Deus també tenir un record especial per la festa de la plaça Sardà?
La festa de la plaça Sardà la recordo molt. S’hi feia un torneig de futbols sala de tres equips. Un dels que vivíem al casc antic (zona de l’estació), un altre dels que vivien a l’altra banda de la via i els de les “cases noves” (al voltant de l’església). Hi havia equips de grans i de petits i es feien dos triangulars. Nosaltres érem els petits del casc antic i per nosaltres era la mort! Sempre guanyaven els de les “cases noves” perquè jugaven en els equips de Balenyà. Eren molt bons!

Una festa molt apreciada pels del “cas antic” i per molts veïns de Balenyà.
També tinc molt present les havaneres i la sardinada que s’hi feien. Durant el dia, recordo com la quitxalla havíem d’estar per allà per custodiar les parades i el ‘xiringuito’. Tot i ser una festa de tot Balenyà, els del casc antic la sentíem molt nostra. Recordo fins i tot el dia que van inaugurar la plaça tot i que no ser qui va desvetllar la placa.

Tens la intenció de tornar a viure a Balenyà?
Visc a Taradell per comoditat de tenir-hi habitatge. Però per mi Balenyà i concretament el carrer on vivia, a la carretera de Seva, tot i no tenir res especial, per mi té un encant especial. Tornar a ser a casa després d’un viatge o passar temporades a la Xina, a la Índia,.. no és anar a Taradell, és quan arribo a Balenyà, sempre. Li tinc molta estima en aquest poble!

Realment els sents molt el teu poble d’origen, ajuda haver viatjat i viscut arreu?
D’un lloc tant petit com Balenyà arribar a llocs tan llunyans i grans com la universitat més tecnològica de la Xina, em fa sentir orgullós! M’agrada pensar-ho! Abans hi havia aquesta mica de mentalitat que els de poble érem rucs però la meva generació ho ha trencat completament. Si t’espaviles i t’interessa el que fas, surts endavant. M’agrada dir: “Jo sóc de Balenyà!” Mai de Seva, no hi tinc cap problema amb ells, però tot i formar-ne part, em sento només de Balenyà!

Entrevista publicada a la revista La Finestra número 20 de novembre-desembre 2014

Foto: Josep Antoni Vallbona

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s