Entrevista a Josep Albert Garcia, egiptòleg

Em dedico a l’egiptologia com a hobbie i faig conferencies, programes de televisió i de radio. Tot plegat per divulgar els coneixements que he anat adquirint amb el meus viatges d’estudi i investigació a Egipte, des de fa 28 anys! Soc membre de la Acadèmia Mundial de les Ciències, Membre de la Asociación Hispano Egípcia, Col·laborador del Museu Egipci d’antiguitats del Caire, entre d’altres. Vaig néixer a Barcelona però des del 2003 visc a la urbanització de Can Garriga.

Com definiries l’egiptologia?
És estrictament la part de la història que estudia l’antic Egipte. Per poder-m’hi dedicar vaig haver d’estudiar història a la Universitat Autònoma de Barcelona i especialitzar-me en egiptologia que és el que a mi m’interessava.

T’agradava la història d’Egipte des de petit?
Va ser després de casar-me que van fer un creuer visitant Alexandria i El Caire i vaig quedar tan impactat amb les piràmides de Giza que vaig dir-me que hi hauria de tornar. I així ho vaig fer. Ara viatjo a Egipte un parell de cops l’any!

En quina part de la història egípcia antiga està especialitzat?
El què més m’interessa i estudio és  el Imperi nou que va de la divuitena a la vintena dinastia. L’imperi nou que va del 1550 al 1069 abans de Crist, conegut, principalment, per ser les dels faraons Akenaton, Nefertiti, Tutankamon, Horemhep, Seti, i Ramsès II, entre molts d’altres.

Per què aquest període de gairebé 400 anys?
Perquè és el punt àlgid de la història de l’antic Egipte. Sobretot la divuitena dinastia que va ser l’època daurada, d’esplendor, de riquesa, de vellesa de la perfecció en els gravats, pintures, estàtues. I va ser quan va sorgir la primera religió monoteista de la història.

Som conscients del que va representar els més de 3.000 anys de l’antic Egipte?
Ho explico en els programes de ràdio i televisió en els quals participo. Molt poc temps després de al inici de la primera dinastia, els egipcis van conèixer de cop l’agricultura, les matemàtiques, la geometria, l’astronomia, la medicina, la arquitectura i la enginyeria avançada. No hi ha cap altra civilització en el mon que hagi tingut aquest coneixement amb tan poc tems.

Queda molt per saber de l’antic Egipte.
Molt. Hi ha molts misteris per resoldre i d’altres que creiem que ja havien estat resolts i que a causa del descobriment d’una nova antiguitat s’ha de replantejar el que es pensava que ja estava resolt. És per tots aquests misteris per resoldre que m’apassiona la història egípcia.

S’està aconseguint corregir errors sobre la història d’Egipte que va introduir el cinema com la dels esclaus per construir les piràmides?
Efectivament s’està aconseguint. Les persones que estan interessades en l’Egipte clàssic, saben que en les construccions sagrades no hi podien treballar esclaus perquè eren impurs. Era un privilegi pels ciutadans treballar-hi i ho feien durant les crescudes del Nil, quan no podien conrear els camps. El faraó els assegurava la feina i els alimentava alhora que a la seva família. Els esclaus els tenien per altres feines.

Quins llibres recomanaries a algú que es vulgui introduir en la història egípcia?
Li recomanaria l’abecedari que ens ha servit a tots, ‘Sinuhé, l’egipci’ de Mika Waltari tot i ser una novel·la històrica. Per aprofundir una mica més, qualsevol llibre de la divuitena dinastia. I un tercer que no es poden perdre, ‘El misteri d’Orió’ de Robert Bauval.

Viatges un parell de cops l’any a Egipte amb diferents grups per conèixer les meravelles monumentals del país. Quins indrets són indispensables de visitar?
Qui visiti Egipte ha d’anar a Dendera i Abydos, construït per Seti, pare de Ramsès II. Per mi un dels temples més macos del país. Com a lloc curós Abu Simbel, a l’extrem sud gairebé tocant al Sudan. Temple construït també per Ramsès II. La llum hi entra en el dia del naixement del faraó i el dia de la seva coronació. Una perfecció! I l’imprescindible visita a l’antiga Tebes, sota la moderna ciutat de Luxor. Hi trobarem els temples de Karnak, Luxor i Ramessum a més de la vall dels reis i de les reines.

T’agradaria viure-hi?
M’agradaria comprar-m’hi una caseta i passar-hi temporades de tres mesos. Hauria de ser a l’antiga Tebes.

I tornant a casa, què us va portar a venir a viure a Can Garriga?
Fa una bona colla d’anys veníem a El Muntanyà a celebrar la Castanyada amb amics. La zona m’encantava i em va captivar per ser un lloc de contacte directe amb la més pura naturalesa con es el parc del Montseny així com la seva gent amb un nivell cultural i cívic que no trobes en d’altres llocs i vam decidir traslladar-nos-hi.

El millor de viure a Can Garriga és?
Sobretot, sobretot, la pau i la tranquil·litat i un factor molt important els veïns que hi ha, ningú es posa amb ningú, molta educació i cadascú a casa seva, sense xafarderies. Can Garriga em recorda a Suïssa pel seu tipus de cases blanques i pissarra.

Entrevista publicada a la revista La Finestra número 18 de juliol-agost 2014

Foto: cienciayespiritu.com

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s